Tot
comença en un poble anomenat Lonely (solitari) situat a la ciutat Rich. Aquest
poble està a les afores de la ciutat, és xicotet i trist amb pocs habitants i
la majoria no tenen dines, està allunyat de la riquesa de la ciutat, es a dir,
tota la ciutat Rich guanya molts dines i els seus habitants son gent que no els
falta de res.
Lonely
es coneix per les drogues i armes que consumeixen la majoria del seus
habitants, sobretot al institut públic Only Once (sols una vegada) a les afores
del poble.
Noha
és un xic fuckboy que li agrada la música i toca la guitarra, és castany i alt.
Leo és baixet amb ulleres amb cabell castany, li agraden les aventures de tants
llibres que ha llegit i és molt intel·lectual. Luka és un xic alt amb cabell
ros i arrissat, és molt sociable i li agrada innovar coses noves. I per últim
Dawn és una xiqueta pèl-roja, alta amb ulls verds i pigues a la cara, és
divertida i li apassiona el futbol. Aquests quatre amics viuen a Lonely i
aquest any van a passar a l’institut, per tant han d’anar al Only Once.
El
primer dia després de les vacances d’estiu, a la porta de l’institut es van
prometre que no caurien en la tentació del món de les drogues i les armes.
Hem
de fer la promesa que haviem parlat abans d’arribar – va intervenir Dawn.
Tots
feren el mateix gest, afirmant amb el cap que estaven d’acord. Els primers dies
tot anava com esperaven perquè anaven sempre junts sense fer cas a les
propostes dels companys. Però poc a poc, en una d’eixes semanes Luka es va fer
amic d’un drogadicte que el va portar al camí de les drogues i al principi li
regalava armes i drogues per a ell i els seus amics. Noha, Leo i Dawn no
sospitaven res, quan un divendres després de l’institut Leo va fer una
proposta:
Xics,
que vos pareix si anem aquesta vesprada a les 17:00h al bosc?
Clar
i també podem dur menjar per berenar. Jo portaré llimonada - va proposar Noha.
Siii!!!
Jo portaré sandwich – va afegir Dawn
Mentre
Luka, sols va afirmar amb el cap, pensant si aquella vesprada era el moment
adequat per mostrar-lis les armes.
Arribada
la vesprada acudiren al bosc els quatre, tragueren el menjar i ho col·locaren
tot una vegada preparat començaren a parlar. Lucka se queda pensatiu i no
estava segur del que anava a fer tenia por de quines serien les seves
reaccions. Sobre les 20h començaren a replegar però Luka va cridar:
Pareu,
he de dir- vos una cosa molt important.
Tots
se van quedar callats i tot seguit Luka va treure de la seva motxilla una
pistola i un par de bosses amb drogues, tots se van quedar sorpresos i li
preguntaren:
Que
fas amb una pistola? D’on l’has tret ? Tira- la de seguida – va
intervenir Leo
Noha
i Down no tenien paraules, estaven massa sorpresos. Leo s'apropà a Luka per
llevar-li la pistola de les mans Luka va voré la seua intenció i va voler
donar-li por apuntant-li amb la pistola però Leo sabia que soles ho feia per a
asustar-lo, aleshores, se va tirar damunt d’ell per llevar-li-la, i Luka va
disparar sense voler. Noha i Down al escoltar el dispar van cridar i es van
apropar per voré que havia passat. Luka es va llevar de damunt a Leo i va fugir
plorant amb la seua motxilla . Down i Noha intentaren despertar a Leo però al
girar-lo van voré que estava sangrant en la part del pit immediatament cridaren
a emergències però com el poble estava a les afores tardaren molt i al arribar
ja estava mort. Down i Noha no podien creure el que havia passat, estaven destrossats
i s'abraçaren plorant.
Dos
dies després de la mort, fou el funeral de Leo.
Els
amics denunciaren a Luka i tots els policies estengueren buscant-lo i posaren
cartells i fotos, després de dues setmanes no aparegué ni el trobaren, així que
esperaren per a que la cosa es calmara per si estava amagat en algun lloc.
Luka
estigué amagat 15 dies en una cabanya en el bosc sobrevivint a base del menjar
i drogues que duia a la motxilla.
El
mateix dia que es va quedar sense reserva escoltà un soroll prop d’on estava
ell i es va asustar i va voler amagar-se millor, però va xafar un pal, aleshores,
es va escoltar i aquella parella que passejava per allí es va asomar i el van
vore. Era una parella del centre de la cuitat (rics) i li preguntaren que feia
ahí, Luka amb por els va contar tot el que havia passat i ells contestaren:
No
et preocupes, nosaltres t’ajudarem i no direm res, peró a canvi necessite que
em faces un favor. Estas d’acord?
Clar,
el que faça falta. -Va contestar Luka molt emocionat.
Ah
per cert, sóc James Morrison i
aquesta es la meua dona. Farem aquest pla; el primer serà que tu aniràs a la
policia a declarar-te culpable i jo et pagaré la deute de la presó. Despres
d'això intervens tu, el has de fer es molt simple, jo et diré algunes persones
cada setmana i tu les hauràs de matar/assassinar però sempre eixes persones
seran de l'institut i les hauràs de matar allí amb molta precaució. Per cada
persona que mates jo et donaré 1.000 euros i poc a poc acabarem amb aquest
poble de merda que arruïna tota la cuitat i així jo podré ser el alcalde de
Lonely, ah per cert tot açò queda entre nosaltres SI PARLES ESÀS MORT,quedes
avisat, qui avisa no es traïdor.
Luka no sabia que dir, lo de matar era algo molt
perillós i cruel però no tenia altra eixida tenia que fer-ho si o si i
necessitava els dines per a la seua mare per que no tenien suficients, des de
que va morir el seu pare i per comprar-se droga.
Al cap d’uns dies el pla anava molt be Luka ja
s’havia confesat i James li pagà el deute de la pressó.
Noha i Dawn van vore a les noticies que un home li
havia pagat el deute a Luka i es van extranyar i molestar, a continuació també
aparegué una noticia que li va sorprendre a tot el poble; havia arribat una
parella del centre de la ciutat a Lonely. Dawn i Noha es van mirar mutuament i
van pensar que era molta coincidencia que acabara de vindre un home de Rich i
que un home anònim haguera pagat el deute a Luka perquè el deute valia molts
dines i al poble no hi havia ningú que tinguera tants.
Luka va tornar a l’institut i no es parlava amb
ningú. Al acabar va anar a casa de James perquè li va dir que ja tenia les dues
primeres persones pensades, eren dos cuiners de l’institut, Bobby i Morrou.
Luka tenía por però tenia el pla perfecte per a
assasinar-los. Ho faría després de l’institut perquè era quan tots se'n anaven
a casa i els cuiners se quedaven a netejar i acabar de arreplegar la cuina.
El dijous tornaren a l’institut i a l’hora de dinar
tots el alumnes més els professors varen vore als dos cuiners morts amb
ganivets clavats als ulls i tot el terra ple de sang. Tots es van
assustar i alguns se’n anaren de l’escola del ensurt, estaven tots impactats i
com no sabien que havia passat, Noha va dir:
I perquè no mirem les camares per saber que ha
pasat?
A tots el pareixia una molt bona idea, Luka estava
molt nervios per que no sabia si havia tapat bé la camera a l’hora de
matar-los. El director va projectar les camares i lo únic que van poder vore va
ser a un xic alt tot de negre i amb cara tota tapada, després va tapar la
càmera amb una toalla negra i després de l’assasinat la va tornar a llevar. Al
dia següent anunciaren que s’anulaven les classes fins nou avís pels assesinats
del dijous.
Luka, va tornar a la casa de James per
confirmar-li que ja havia matat a les dues primeres persones i que estava
dispost a continuar matant. James, satisfet, li va encomanar que matara al
professor Driuman una nit d’institut.
Però com el vaig a matar si han anulat les classes
i ningú pot entrar?- Va preguntar Luka.
Això ja ho havia pensat jo. T’explique el que he
fet; el dijous, quan cancelaren les classes, tots els mestres anarem per
arreplegar tot i jo molt dissimuladament li vaig furtar la carpeta al professor
Driuman, aixì que ara no la té. Segurament, el divendres torne a l’escola per
vore si s’havia deixat la carpeta al despatx i ahí es quan entres tú. Com
estarà acompanyat d’un policia has de matar primer al policia i després a
Driuman. Ho has has entés?
Si si, clar! - Respongué Luka un poc assustat.
Down i Noha volien saber el que passava perque els
pareixia molt extrany aquells assasinats i van decidir investigar en
l'institut, però com estava tancat i no se podia entrar, alshores, de dia
qualsevol persona podria vore’ls i decidiren anar per la nit.
Al dia següent de anular les classes, Down i Noha
decidiren que eixa mateixa nit anirien a Only Once. Quan arribaren varen vore que a la porta
principal hi havien dos guàrdies vigilant i en la porta secundaria dos mes i
que a part d’això estaben armats. Estageren una estona pensant, fins que Noha
va vore la porta d’eixida per a emergències i que no hi havia ningun guardia
liu va dira a Down i va dir que era molt bona idea. Anaren a veure si
estava oberta, si que estaba alesores entraren.
Només entraren aparege en la porta principal
el profesor Driuman, els policies li digeren que no podia entrar i que que feia
aquí, el profesor lis respongué:
Hola bona nit, ja sé que no puc estr haci i que
l’intitut esta clausurat pero es que crec que el Dijous me vaig
deixar una carpeta molt important del treballa, no podria passar a arreplegarla
i anarmen ?
Els policies es van mirar entre ells i li van dir:
Vale pots entrar pero jo t’acompañaré.- li va
dir uno dels policies. I el profesor va asentir amb el cap.
Entraren per la porta pero Noha i Down no
s’enteraren de que havien entrat per que estaben en un altre passadís.
Começaren a mirar per tot arreu i cada cosa que trobabem la possaven en una
bossa amb guants per a que no es quedaren les empremptes dactilars encara que
no varen trobar gran cosa. De cop i volta escoltaren el soroll d’un tir,
s’asustaren i anren a vore que havia passat perque ells creien que estaven
soles. Al eixir de l’aula de 3r de la eso van vore el cos de un dels policies
mort amb un dispar a la cama i un ganivet clavat al cor. Se quedaren preocupats
de lo que estava passant pero de seguida escolteren un altre soroll, aquesta
vegada de una persona que els va resultar coneguda, anaren a vore que era
i van vore al xic de negre que estava aorcant al professor Driuman amb un
cinturo i ja no respirava,i el va soltar per les escales. Down es va recolsars
a la porta perque no s’ho creia i va fer un soroll, alesores el xic de negre
els va pillar i se’n va anar corregent. Noha, al vore que estava fugir, va anar
darere d’ell però no va aconseguir atrapar-lo. Al xic de negre se li va
caure una clau i Noha la va agafar molt decidit i ràpidament la va guardar a la
bossa perque ja tenien una prova de qui era el malnascut que assesinava a les
persones. Quan el xic es va girar va vore que estava perdent de vista a Noha i
es va alegrar, el xic va continuar correguent però no es va donar compte que hi
havia un pilar i se va xocar i va caure inconsient. Down va arribar uns minuts
més tart i va vore que el xic de negre que estava al terra i el va assenyalar.
Ella liu va comunicar a Noha, que estaba guardant la clau. Down li va cridar i
li va señalar . Els dos anaren corregent cap a ell. Down tenia un llaç al
cabell que va servir per a lligar-li les mans. El dugeren al soterrani de l’institut
i el sentaren a una cadira de fusta. Al cap d’un temps el xic es va despretar i
al moment Noha li va llevar la màscara que duia. No podien creure que el assesí
siguera Luka, estaven molt enfadats i disgustats i a la vegada tristos,
no podien creure que un amic de tota la vida haguera pogut fer aixo, Down
casi plorant li va preguntar:
Com has pogut fer aixo?, Per que ho has fet?, Ho
has fet tu soles? Respon !!!
Noha li agafa de la ma a Down per a que se calmara
i se donaren un abarç.
Jo…… no liu puc contar a ningú he fet una promesa.-
va dir Luka
Després de tot el que ha passat, no ens vas a
contar la veritat? No ens creiem que siga una “promesa” ? - va afegir Noha.
Luka no sabia que dir, ell volia confesar pero no
podia.
Jo ho he fet per dines! - va dir Luka
Down i Noha el van mirar i Down li va dir:
Per dines? De veritat, per això has tingut que
matar a tantes persones? per dines? No has pensat en els teus amics, en la teua
mare, en els teus companys….. A la vida no son soles dines.
Luka, després de escoltar lo que li van dir, va
creure que tenien raó. Tenia que contar-lis el que havia passat perque una
amisat és més important que una promesa qualsevol.
Vale, vos vaig a contar el que ha pasat i després
aniré a comisaria a declarar-me culpable per solucionar-ho.
Down i Noha es van quedar callats miranlo
seriament per saber que era el que había passat. Segidament, Lukas
començà a contar-ho tot.
Després de tota la història no digueren res, però
Luka els va demanar que si es podien donar un abraç i Down i Noha aceptaren
però igualment estaven molt enfadats.
Al arribar a comisaria el dugueren a una sala on
Luka va confesar, deprés, els policies anaren a casa de James per detindre’l i
el dugeren a la comisaria. Al arribar, James li va mirar molt mal a Luka i els
posaren als dos a la mateixa celda. Els amics es despediren de Luka i li
digueren que demà tornarien a parlar. Luka va asentir i Down i Noha se’n
anaren. A continuació els policies anaren a la cuina i se quedaren Luka i James
soles,i James li va dir :
Com has pogut confesar? Fèrem una promesa!
Tenia que fer-ho, ell necessitaven saber la veritat
i jo ja no podia més, ho tenia que contar a algú.- va dir a continuació
Luka
Me dona igual!, ja saps el que digerem, SI TÚ
CONFESAVES ESTAVES MORT!!!- va afegir James enfadat.
Sense dir res James li va agafar del coll ofeganlo
i finalment el va espentar contra la punta del banc al cap provocant-li la
mort.
